ZONA ESPORTIVA SANT JAUME DE LLIERCA

§

 

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

L’àmbit d’actuació avarca la part sud-oest del poble de Sant Jaume de Llierca, on s’acaba la trama urbana i comença la zona esportiva fins al riu, entenent que tot i que el projecte contempla l’adequació de la pista esportiva i aquest zona, l’àmbit d’actuació ha de ser més extens per tal de millorar les connexions entre el poble i el meandre del riu.

ANTECEDENTS | CARÀCTER

La zona esportiva es troba situada just a on acaba la trama cartesiana a l’extrem del poble, generant una barrera en la continuïtat entre aquesta trama i el meandre del riu Fluvià. Els valors dels atributs del medi natural i ambiental del municipi que configuren el seu caràcter, estan desvinculats del poble per aquest obstacle.

ORDENACIÓ | EIX

Confinat entre el riu i l’autovia, el poble de Sant Jaume de Llierca té una zona d’especial oportunitat urbana, la zona del meandre del riu Fluvià. Just entre aquesta zona i el poble hi trobem ubicada l’actual zona esportiva, un tap en la relació urbana entre el poble i el seu entorn.

El carrer Balmes amb el carrer de Santa Magdalena poden ser l’eix vertebrador per aquest connexió, un eix d’on pengen formalment l’església, l’ajuntament, el parc del centre cívic, el centre cívic, l’aparcament de la zona esportiva, l’accés a l’escola, la grada del camp de futbol, l’accés als vestidors, l’accés la pista esportiva i l’accés al pati de l’escola. La comprensió d’aquesta directiu ens serveix per ordenar la proposta, per resoldre l’accés a l’escola i situar-hi just al davant una zona verda, un passeig que és una gradació cap a l’entorn natural i que ho vincula amb aquest, i a on es pot ubicar la zona d’aparcaments, establir una nova relació de les grades del camp de futbol amb el seu entorn, connectar el pati de l’escola amb les pistes adjacents.

LA RAMPA | Una gradació entre el poble i el seu entorn 

GRADACIÓ

Les gradacions es poden produir en diversos llocs. Entre l’interior i l’exterior, entre l’arquitectura i la ciutat, entre el mobiliari i l’arquitectura, entre allò privat i allò públic, entre el teatre i el museu, entre la casa i el carrer, entre l’objecte i l’espai, entre d’ matí i la tarda, entre el conegut i el desconegut, entre el moviment i el repòs. Hi ha gradacions per descobrir entre tots els conceptes, i hauríem de ser capaços de donar-los forma. La idea de gradació ens obre a grans possibilitats arquitectòniques.

SOU FUJIMOTO

La voluntat de la proposta és fer arribar el poble a la zona fluvial, unir en el seu extrem sud est amb l’entorn. La proposta projecta una rampa entre l’escola i la zona esportiva per vertebrar els seus accessos i relacions i esdevenir la connexió entre el poble i el seu entorn. Una transició que busca la gradació precisament entre el poble i l’entorn, portant la vegetació a lo cartesià i la recte i la incisió al medi natural.

Aquesta rampa configura l’accés a l’escola, i va modificant la seva secció per adequar-se a la topografia i a les necessitats. A la seva part superior serveix de barana per a l’escola, i un mur que arrenca vertical es va inclinant per adoptar la inclinació de les escales que permeten l’accés al pati de l’escola. La seva amplada tampoc és constant, va perdent secció a mesura que s’allunya del poble, i un cop passades les escales d’accés al pati i l’accés a la pista, guanya inclinació i altura per convertir-se en una escletxa, en una desproporció vertical inserida en el terreny que configura l’entrada al parc fluvial. Un element escultòric que respon en primera instància a les necessitats de relació; els arbres autòctons es perden en la rampa, una natura atrapada, descontextualitzada que es perd en una gradació des del parc, o que va apareixent si es transita des de la ciutat. Superfícies reglades que formen una incisió per aconseguir la connexió del meandre amb la trama urbana.

EL PASSEIG

El passeig suposa un coixí entre la trama urbana i la zona esportiva, és una oportunitat formal de situar-hi els aparcaments adjacents, alhora esdevé una gradació reflectida amb la pavimentació per fondre’s en el parc esportiu i fluvial.

Aquesta zona esdevé un passeig d’accessos, el de la rampa, el hall de l’escola a on els pares poden esperar els seus fills sense ocupar la zona transitada, l’accés a les grades del camp de futbol, i la porta al parc esportiu i fluvial.

EL PARC ESPORTIU I FLUVIAL

La zona esportiva es troba ubicada, topogràficament en un indret molt interessant, en la part elevada del meandre del Fluvià, i just al costat d’uns prats i esplanades que desaigüen per una suau topografia fina al Fluvià.

Enlloc d’ampliar la zona esportiva seguint criteris cartesians, el que es proposa és entendre el complex esportiu com un campus ubicat en el seu entorn natural, conferint aquest recorregut topogràfic com a recorregut vertebrador de situacions que poden esdevenir al seu voltant.

Una xarxa de camins articula el parc fluvial i esportiu, unint des de la piscina natural amb les hortes fins als marges que limiten a l’oest del poble. Aquesta xarxa alhora sustenta un campus esportiu, un seguit de zones per el lleure que pengen d’aquests camins en l’entorn natural; zona de gronxadors, possible piscina, un parc de salut, zona de pícnic, zona d’aparcament de serveis, fins a la piscina natural del riu.

La necessitat d’arribar a algunes masies situades en aquest sector i tenir accés de serveis a la pista esportiva fan replantejar aquest camí. Es proposa reubicar-lo totalment a l’oest i entendre que forma part de límit del parc.

LA PISTA ESPORTIVA

La pista actual es manté, reubicant la nova pista adjacent en aquesta. Amb això convertim l’actual amb un hall de la pista nova des de la rampa, amb una relació directe amb els vestidors, i situem la nova pista amb una millor relació amb la xarxa esportiva i fluvial i sense competir amb l’edifici actual i amb la topografia de l’escola. La pista pot esdevenir temporalment un espai polivalent per recollir les activitats del poble, amb una connexió directe mitjançant la rampa.

Desfragmentar l’estructura com a estratègia per cobrir la pista. Enlloc de tenir grans bigues proposem petites seccions que generen una malla espaial, un núvol suspès on se li retalla una volta interior que respon a les necessitats interiors de gàlib de la pista. Una estratègia de la conformació d’un ple a partir del seu buidatge, entenent en aquest procés l’estructura com un “ple” a buidar, per generar un límit interior perceptiu que no correspon amb la forma exterior, un joc visual ja que aquest “ple” és buit. Aquesta malla està embolcallada de policarbonat, generant una atmosfera de llum difusa en el seu interior on la pròpia estructura actua com a umbracle.

Una estructura plantejada de fusta, prefabricada i mecanitzada, amb uns ancoratges sistematitzats. La coberta no està subjecte a la seva materialitat i es podria replantejar d’altres materials, com acer tubular o rodons corrugats.  Les fases generals del procés de construcció de la coberta són: La formació de les sabates de fonamentació de formigó armat així com els bancs que també serviran de suport de l’estructura, deixant embegudes les platines a on fixar els pilars d’acer laminat en planta de creu, en els que un com ancorats, s’hi fixaran els muntants verticals de fusta. Un cop l’estructura de base estigui muntada, es col·locaran els pòrtics coincidents amb la línia de pilars. Seguidament es fixaran els travessers encadellats perimetrals i es disposaran la resta de pòrtics prefabricats, travant-los progressivament amb la resta de travessers. Finalment es col·locarà la subestructura que suportarà les plaques de policarbonat i finalment es fixaran els panells que conformen aquesta pell translúcida en tot el perímetre i la coberta.  La coberta vol mostrar el seu muntatge, un element tectònic format per barres, ja siguin de fusta o metàl·liques que es confinen amb un embolcall tectònic, plàstic i translúcid que resolt les necessitats de cobrir l’espai, de garantir la bona il·luminació de dia i de nit, i de permetre tancar la pista en el cas que sigui necessari. A la nit la pista es converteix en una làmpada urbana, en una fita lumínica en l’entorn esportiu i natural.