Llibre pessebre

§

llibre1

A poc a poc canviava el paisatge, creuava muntanyes, boscos, camps i petits poblets, deixava enrere horitzons i em sentia més a prop, m’acostava.El destí era clar, talment com l’estel que serenament em guiava.Coneixia gent d’altres indrets, enraonàvem, conversàvem, reflexionàvem, convivíem i descobríem que érem persones que avançàvem en la mateixa direcció.Molts anys després he intentat fer el mateix camí, creuar les mateixes muntanyes, però aquestes estan foradades, ja no existeixen els boscos i els camps estan llaurats d’asfalt. Els petits pobles ara son ciutats enganxades les unes amb les altres. L’antic camí ara és una autopista, i per aquesta els horitzons no es distingeixen i es confonen. En aquest món que ara em sembla tant hostil no he conegut a cap persona, només gent. Gent que seguia la mateixa direcció que jo, però que no enraonava, no reflexionava.Ja no recordo a on em dirigia, a quin destí , a quin pessebre.Quan s’ha apagat l’estrella?

llibre2 llibre3 llibre4 llibre5 llibre6